Sra. de Mesa: vecina de la Sra.Fernández

EL PAÍS 26/8/07

Para qué sirven los sobresalientes?

Los alumnos más brillantes también se enfrentan a una realidad de 'mileuristas'

http://www.elpais.com/articuloCompleto/sociedad/sirven/sobresalientes/elpepisoc/20070826elpepisoc_1/Tes

J. A. AUNIÓN - Santander - 26/08/2007

Esforzarse en los estudios y cursar una carrera universitaria ha dejado de ser un ascensor social, ni siquiera es la garantía de un buen futuro laboral. Ésta es la percepción de algunos de los alumnos con mejor expediente académico de España, entrevistados por este periódico durante dos reuniones celebradas en la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Santander. Los que llegan a la universidad eligen carrera muy condicionados por las salidas laborales, mientras los que ya se han licenciado no se arrepienten del camino andado, pero saben que han de pelear su futuro pese a las calificaciones alcanzadas. Muchos son conscientes de que engrosarán las filas de los mileuristas.

Hasta hace una generación, quizá dos, la secuencia lógica de quienes querían asegurarse un buen futuro era estudiar una carrera universitaria. Así lo entendían los alumnos y sus padres. Los campus se llenaron a rebosar con la democratización de la Universidad española. Hoy, una carrera universitaria está al alcance de casi todo el mundo, pero no es tan rentable como antaño en el plano estrictamente laboral.

* Jesús Carrete (23 años): "Por vocación hice Físicas. Para trabajar haré Económicas"

* Sandra Malo (18): "Ya no se trata de ganar mucho dinero, sino de tener empleo"

* David Garcés (18) "Mis amigos se ríen de mí por elegir Matemáticas"

* Marta Enciso (23): "La Universidad te forma la cabeza. Eso es lo importante"

El fenómeno de los mileuristas afecta a la generación mejor preparada de la historia de España. Los datos muestran que los titulados superiores españoles están a la cola de los sueldos en la Unión Europea, sólo por delante de los checos. Recientes estudios dicen que la diferencia de salarios cada vez es menor -aunque aún haya bastante- entre los titulados universitarios y los que sólo completan la enseñanza obligatoria.

Esto último lo interpreta de dos maneras el secretario de Estado de Universidades, Miguel Ángel Quintanilla. Una positiva: que la sociedad española cada vez es más igualitaria; y la negativa: que existen desajustes entre la formación universitaria y las demandas del mercado laboral.

Aunque es indudable la ventaja que supone estudiar una carrera -no sólo por los conocimientos concretos, sino por las capacidades de trabajo o de resolución de problemas que se les suponen a los titulados-, ni siquiera los alumnos con mejores calificaciones, reunidos esta semana en dos cursos de la Universidad Internacional Menéndez Pelayo de Santander (becados por el Ministerio de Educación) pueden abstraerse de ese contexto a la hora de tomar sus decisiones. La charla que el alto cargo de Educación dio a los licenciados se titulaba: ¿Para qué sirven los estudios universitarios?

Un buen expediente académico permite elegir cualquier carrera que se desee. Pero los que acaban de obtener las mejores notas de Bachillerato encaran la decisión de elegir carrera con el problema del futuro laboral en la cabeza. Y aunque ellos mismos quieran tomar su decisión con otros criterios, sus amigos o su familia se encargan de recordarles cuál es el criterio que deben tener más en cuenta.

En cuanto a los licenciados que acaban de terminar la carrera con un expediente más brillante, no se arrepienten de haber estudiado la carrera, pero son conscientes de que la titulación no les garantiza nada; que van a tener que pelear su futuro, ya sea el de hacer carrera en la propia Universidad o en la empresa privada. Pero también reflejan en sus opiniones los cambios que está sufriendo la percepción de los estudios superiores. Y no sólo en la estructura de los títulos con grados y másteres para adaptarse a Europa, lo cual ven con cierto escepticismo, sino en su manera de entender que una titulación no define irremisiblemente una futura carrera profesional.

Jesús Carrete (23 años): "Por vocación hice Físicas. Para trabajar haré Económicas"

"Esto es economía pura. Si hay pocos fontaneros, cobrarán más. Y si hay muchos licenciados...". Jesús Carrete tiene claro el fenómeno del mileurista. Con una nota de 3,93 sobre un máximo posible de 4 en su carrera, acaba de terminar Ciencias Físicas en la Universidad de Santiago. "La he estudiado por vocación, porque me apetecía", explica. Y porque le apetece va a pasar los próximos años investigando para elaborar su tesis doctoral sobre Física Estadística. Pero ahora quiere asegurar su futuro laboral. Va a estudiar otra carrera más, la de Económicas, por la Universidad de Nacional de Educación a Distancia (UNED), "para poder acceder al mundo de la empresa".

Sandra Malo (18): "Ya no se trata de ganar mucho dinero, sino de tener empleo"

"Conozco a mucha gente que trabaja en cosas para las que no les habría hecho falta estudiar una carrera universitaria. Ya no se trata de ganar mucho dinero, sino de tener empleo". Con una nota de 9,77 en el Bachillerato y de 8,28 en Selectividad, Sandra Malo (18 años, Quart de Poblet, Valencia) ha hecho una elección "práctica" de carrera: ha elegido la doble titulación de Administración y Dirección de Empresas con Derecho, para encontrar después ese trabajo. Le gustan otras cosas: "Me planteé estudiar Periodismo, Historia o Filología", dice. Para eso que le gusta "ya procuraré reservar un cachito de mi vida en el futuro".

David Garcés (18) "Mis amigos se ríen de mí por elegir Matemáticas"

Con un 9,83 de media en el instituto -ha estudiado en el colegio alemán-, David Garcés, valenciano de 18 años, ha elegido Matemáticas, una carrera para la que las universidades piden sólo un aprobado como calificación de entrada. Y con unas salidas laborales limitadas, según el tópico. "Mis amigos se ríen de mí, pero si te buscas un poco la vida, seguro que encuentras cosas. He estado mirando en la web de la Real Sociedad Española de Matemáticas y se ven cosas". David menciona lo de las salidas laborales sólo con preguntarle el motivo de haber elegido esta carrera. Después sí lo explica: "Matemáticas es menos de estudiar y más de razonar".

Marta Enciso (23): "La Universidad te forma la cabeza. Eso es lo importante"

La Universidad "te forma la cabeza, te hace crecer intelectualmente y como persona", defiende con decisión Marta Enciso (de 23 años y de Guadalajara). "Para encontrar una profesión que te satisfaga, no te hace falta estudiar una carrera". Tras acabar Químicas con 3,65 sobre 4, defiende que a la Universidad hay que ir buscando ese crecimiento. Porque luego el camino laboral no es mucho más fácil. Ella quiere dedicarse a la investigación y es consciente de que le quedan aún muchos años de pelea, "de beca en beca, la predoctoral, la posdoctoral, viajar al extranjero, intentar volver... Hasta los 30 años casi nadie consigue una plaza de profesor titular".  

Mestres: més difícil encara

http://www.lavanguardia.es/premium/epaper/20070902/53390120265.html

ESTHER GUILERA Barcelona. La Vanguardia 2/9/07

Vull expressar el meu malestar i la meva preocupació pel resultat de l'assignació de places de mestres interins per al proper curs 2007-2008. Crec que és preocupant que una cosa tan important com és aquesta, i que va íntimament lligada a l'educació dels nens i nenes de Catalunya, es faci d'una forma totalment arbitrària, mitjançant un programa informàtic, com si fos un sorteig de loteria.

Però en aquest cas, per a la major part de nosaltres, mestres de l'escola pública, no hi ha premi. I dic la major part pel gran nombre de persones que ens vam aplegar durant la primera setmana d'agost als Serveis Territorials demanant una solució a allò que per a nosaltres suposa un greu problema.

A quatre dies de l'inici de curs, sembla que les coses es quedaran com estan perquè no se'ns ha informat de cap canvi en les assignacions de places. No s'ha tingut en compte cap criteri humanament raonable de proximitat o situació familiar. El mestre que s'hagi de desplaçar a 80 o 100 quilòmetres del seu domicili ho tindrà molt difícil per poder dur a terme la tan anomenada conciliació entre vida laboral i familiar. El transport públic, i més concretament la Renfe, és un autèntic desastre, caòtic i desesperant.

Això comportarà llargues i fatigoses jornades laborals i, finalment, els qui en pagaran les conseqüències seran els nens i les nenes.

Crec que és just demanar que el Departament d'Educació de la Generalitat posi tots els mitjans al seu abast per facilitar la tasca dels mestres de Catalunya i permetre que puguin fer-la en condicions dignes.  

EL PUNT DIGITAL Un total de 600 docents interins no podran fer classe a la comarca triada Molts mestres i professors es queixen de les destinacions per al pròxim curs MARCEL BARRERA. Barcelona Un total de 600 mestres i professors interins no podran fer durant els pròxims dos cursos classe a la comarca triada, i en alguns casos s'hauran de desplaçar 200 quilòmetres lluny de l'actual lloc de treball. Aquest fet, denunciat per Comissions Obreres (CCOO), és una novetat i representa una «sorpresa» respecte a cursos anteriors, quan les sol·licituds coincidien, a grans trets, amb les necessitats del Departament d'Educació, que davant les crítiques sindicals va recordar ahir que el sistema d'adjudicació va ser pactat en la mesa sectorial. CCOO han demanat la «descentralització» d'un sistema que assegura que està «desbordat». Un dels canvis que havien arrencat els sindicats d'Educació es pot girar contra els docents. Enguany, a l'hora d'adjudicar les 10.038 places de docents interins –6.030 mestres de primària i 4.008 de professors de secundària–, s'ha produït un fet nou que no estava previst. Almenys en les dimensions en què s'ha produït. «Ha estat una sorpresa que no ens esperàvem», segons la portaveu de CCOO, Mayte de Agorreta, que ahir va demanar que moltes de les places adjudicades per un període de dos cursos es revisin a finals d'aquest curs. El que ha passat és que una gran quantitat de mestres i professors no han omplert les 30 opcions prioritàries, i això ha provocat, en un any que s'han convocat les oposicions més àmplies de la història, que Educació hagi actuat d'ofici en molts més casos que altres anys. «Molts docents –explica De Agorreta– s'han confiat i han abaixat la guàrdia, nosaltres sempre recomanem que omplin totes les opcions.» En 2.300 casos –1.800 mestres de primària i 600 professors d'ESO– Educació ha adjudicat la plaça d'interí tenint en compte la comarca. D'aquests, un total de 600 hauran d'anar a una comarca que no apareix en cap de les caselles que havia marcat. El sindicat CCOO, que va elevar a 2.000 el nombre de professors que havien estat destinats a llocs no demanats, ha rebut «un gran nombre de queixes» els últims dies per les adjudicacions. Per exemple, el d'un docent que impartia classe per raons familiars a Camprodon, al Ripollès, i que ha estat assignat a Lloret de Mar; és a dir, a una distància d'uns 200 quilòmetres. Ahir, fonts d'Educació es van mostrar «sorpresos» per les crítiques de CCOO, perquè el sistema d'adjudicació havia estat pactat en la mesa sectorial. Les mateixes fonts van destacar que a Girona i a Lleida cap docent havia estat destinat fora del seu servei territorial, i que només en algun cas del Tarragonès havien estat assignats a les Terres de l'Ebre. A Barcelona s'ha assignat els docents a un dels dos serveis territorials que demanava. CCOO, un sindicat que va patir una crisi interna fa uns mesos arran les crítiques a Educació per la falta de mestres, ha demanat que es revisi el sistema de destinació per al pròxim curs.

 

 

 

JORDI CASABELLA
BARCELONA

EL PERIÓDICO

4/7/2007  LA RODA // JOSEP-MARIA TERRICABRAS

L'escola que necessitem

La nostra societat, que dubta molt poc dels dubtosos valors que accepta i proclama, sovint es fa la indignada i carrega sobre l'escola les seves enrabiades i els seus remordiments, com si la mala educació dels joves fos culpa sobretot de l'escola. Certament, l'escola ho té difícil; se li exigeix que ho faci tot: ensenyar les coses més diverses i educar en les coses més fonamentals.
Convé que ho recordem, sobretot ara que l'escola s'ha acabat i que és hora de fer balanç: l'escola no transforma la societat, és la societat la que transforma l'escola. Cada societat té l'escola que vol mantenir i potenciar. I sovint penso que nosaltres tenim unes escoles força millors del que serien si les deixéssim completament en mans de les famílies, els empresaris, les organitzacions socials o els mitjans de comunicació.
Però, per fer content tothom, sovint es comet l'error d'anar amuntegant matèries, quan, ben al contrari, l'escola primària i la secundària s'haurien de concentrar en molt poques disciplines bàsiques, tractades a fons, és a dir, veient-ne els plantejaments, les conseqüències i les alternatives. A més a més, hi ha assumptes que han de ser transversals de debò: la llengua i el raonament, per exemple, s'haurien de treballar constantment, a cada classe; els valors s'haurien de fomentar, comentar i criticar des de tots els punts de vista; el rigor, el mètode, però també l'art i el gust haurien de ser cultivats sempre, gairebé sense percebre-ho.
Les coses milloraran quan entenguem que l'escola no és un supermercat on hi ha de tot, sinó un espai d'informació selectiva, de diàleg constant, de reflexió crítica. Una escola --i una universitat-- com la nostra, amb tantes assignatures pretesament importants, no pot deixar empremta, sinó fatiga i desfici. S'obtindrien més coneixements amb menys assignatures, però més coordinades, més compactades. Sobretot s'obtindria més coneixement. El gran fracàs escolar no és el suspens, sinó el caos mental i la immaduresa cívica. I no oblidem que l'escola construeix sobre allò que ja s'ha après a casa i, és clar, a la tele.

 

Després de 2 anys i mig de follón, ja arriba l'estatut!!!!!!!!!

 

 

Quina campanya tan maca, aquesta que el govern de la generalitat duu a terme des de fa unes setmanes, "Un govern com tu!"; ara resulta que tenim un govern que vol ajudar als joves a trobar habitatges "dignes" a preus raonables... però millor que no parli del tema habitatge perquè de debò que em fa bullir la sang. Aquest govern tan progre, diu que inverteix més diners en educació (bravo!! a veure si en unes quantes dècades estem a l'alçada d'altres països europeus!); però, estan invertint bé tots aquests calers?? és a dir, a on van a parar aquests milions d'euros? perquè jo no els veig enlloc. Jo el que veig és molta campanya a la tele ("hi ha coses que jo no puc ensenyar"), posters de "+ educació", però a les escoles estem igual que abans o pitjor. La consellera d’educació va afirmar a la premsa que actualment cap escola de Catalunya té aules amb més de 25 alumnes de ràtio; es veu que no ha posat els peus a gaires escoles darrerament, perquè aquesta no és la única irregularitat a més d’una escola, contemplades per l'administració, tot sigui dit. La consellera també va afirmar que el català a les escoles no suposa cap problema, després de la polèmica d'aquella escola de Badalona; bé, hauria de passar per on jo treballo, on més del 80% dels alumnes són immigrants o fills d'immigrants. D'acord que molts venen de l'Amèrica llatina i per tant no hi ha problema amb el castellà, però no venen amb el català sota el braç, que és la llengua vehicular dels centres, en la que s'imparteixen les mates, medi natural, medi social,... Tots  aquests alumnes, anomentats nouvinguts, reben unes hores de classe a l’aula d’acollida, però està clar que aquestes aules no acaben de funcionar, segurament perquè els falten hores per atendre a tantíssims nens, és a dir, que falta gent; una sola persona per a acollida a segons quins centres no arriba ni a insuficient. Però més gent implica més sous, vaja...

Com a tot arreu, ningú no sap la quantitat de porqueria que hi ha a les clavagueres com les rates que les habiten. Està clar que els que estan al seu despatxet llegint a la premsa que el fracàs escolar augmenta no volen posar-hi solucions, només volen netejar la seva imatge. Els culpables del fracàs escolar som una mica tots plegats; però no som els mestres els que canviem les lleis, el currículum,... en mala hora ens van plantificar la ESO.

Si la senyora consellera d’educació no sap en què gastar-se els  quartos, se’m passen pel cap unes quantes suggerències:

-On són aquelles promeses noves escoles??? A veure si arriben aviat, i es poden desmassificar les aules, i ja de pas, evitar que es crein més “ghettos” a dins les escoles de diferentes ètnies, ja que tots van a parar a les mateixes escoles; és això l’escola integradora oberta per a tothom?? Perquè amb la concentració d’immigrants només a  poquets centres, els que es troben desubicats i que s’han d’integrar són els nens “autòctons”,

-Quan arribaran els llibres de text gratuïts per a tots els nens? O és que només a altres comunitats autònomes tenen aquest dret? O és que els nens de Galícia o els d’Andalusia valen més que els d’aquí??,

-I si dotem a les escoles de més material? I si reformem totes aquestes escoles que es cauen a troços, i acabem amb les escoles-barracó???

No sé, hi ha mil suggerències vàlides, mil idees bones, però en canvi el departament d’educació considera que els diners s’han d’invertir a erradicar el fracàs escolar. Com? Contractant a més personal? Una nova reforma educativa? Noooooo! No fos cas que donessim amb la solució. El departament ara es dedica a buscar els culpables del fracàs escolar, i ha incrementat les inspeccions a les escoles. A més a més, han decidit que els grans culpables som els professors interins-substituts, i a un bon nombre de gent amb poca experiència ens ha tocat per decret, repeteixo, per decret, realitzar un curs de formació de 30 hores. A més a més, als mestres afortunats, ens hauran d’avaluar també la nostra feina de cada dia a l’escola. I aquesta feina els ha tocat als nostres companys més directes, altres mestres, amb més experiència, això sí, però al cap i la fi un igual. Buff, semblarà això el Gran Hermano, l’ull que tot ho veu; l’inspector, el mestre-avaluador, i els formadors del curset de 30 hores, que són professors de les universitats catalanes, als quals van avisar la setmana passada de què també els havia tocat organitzar i programar aquests cursos, que es comencen a impartir d’aquí 3 setmanes escasses. Ja li han encolomat una altra feina a un altre col·lectiu, què llestos!

I aquests afortunats ens preguntem; i no obligaran també per decret a tots els funcionaris que es van treure les oposicions fa dècades a fer algun curs de reciclatge?? Perquè els que sí que trepitgem sovint unes quantes escoles ens adonem que hi ha gent que està totalment “desfaçada”, i d’altres que s’han acomodat tantíssim en la seva condició de funcionaris que difícilment s’estan guanyant el sou per a tota la vida que els va tocar fa moooooolts anys. Però ja se sap, que a tot arreu, l’últim en arribar paga els plats trencats.

Finalment, després de “rajar” tant, la pregunta del milió de dòlards és, servirà aquest curs de 30 hores, que fem un baix percentatge dels docents, per acabar o si més no fer minvar una mica el fracàs escolar? Quina serà la fòrmula miraculosa?? Malauradament no cal pensar gaire estona per obtenir la resposta. Però ells ja s’han rentat les mans i han netejat la seva imatge.

Felicito al departament d'educació per delegar tota la feina, així com tota la responsabilitat, a les universitats, als directors dels centres i als mestres d'escola. Al final te n'adones que la feina de debò l'has de fer tu, o un altre pringat "com tu”.